El darrer dia a Síria el vàrem passar de nou a Damasc. El dia següent ens havíem proposat d’anar cap al Líban. Es tractava d’una destinació que ens despertava interès i ho teníem força a prop com per no desaprofitar l’ocasió.Aquella mateixa tarda, tot semblava perfecte per sortir a córrer una estona. Em vaig calçar les sabatilles i no m’ho vaig pensar dos cops. Potser no era el millor escenari per a córrer -zona militar i algun que altre ministeri- però després d’una setmana a Síria, el cos m’ho estava demanant.
Quan portava mitja horeta corrent, una sèrie de militars amb cara de pocs amics se’m varen apropar tot aturant-me. Em varen fer entrar a les casernes militars, fent-me un petit interrogatori. En aquell moment vaig donar-me compte que potser no era la millor ciutat –o més ben dit, la millor àrea de la ciutat- per practicar el running. Potser em varen confondre amb un espia hebreu? Al sortir de les casernes, vaig decidir anar directament a l’hostal on estàvem allotjats.
Doncs res, anècdotes que et fan estar despert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario