El Camí de l’Inca és un dels trekkings més populars del món. Recorre senders construïts per la civilització Inca fa més de 500 anys. Al llarg de la ruta que en el seu moment devia fer Hiram Bingham (el descobridor de la ciutat perduda del Machu Picchu), van apareixent diferents conjunts arqueològics construïts en el seu moment pels Inques.
El plat fort del circuit és la Ciutadella del Machu Picchu, el destí final, amb l’imponent Wayna Picchu (o Muntanya Vella) que es divisa just al fons.
Les autoritats que administren el Santuari del Machu Picchu tan sols permeten que 500 persones ingressin al dia a l’àrea protegida del Camí Inca. En aquest contingent també es comptabilitza el staff que acompanya als viatgers, és a dir, guies, portadors i cuiners, que sumen aproximadament 300 persones.
Tenint en compte aquestes limitacions (més que lògiques) és recomanable realitzar les reserves amb un mínim de 3 mesos d’anticipació. Nosaltres ho vam gestionar des de Barcelona just abans d’emprendre el projecte de volta al món.
Itinerari realitzat:
23.11.09. Dia 1: Cusco – Wayllabamba
A les 6 a.m. vam sortir de Cusco en direcció a Ollantaytambo, punt on vam esmorzar i acabar de revisar tot el material. A les 10h30 vam fer el control de passaports per accedir al recinte protegit del Camí de l’Inca, al famós quilòmetre 82 (2.600 m.).
Durant el camí, vam passar pel complex arqueològic de Patallacta. Vam dinar a Tarayu, i a la tarda vam continuar fins a Wayllabamba (3.100 m.), el darrer poble habitat del camí on vam acampar i fer nit.
Distància: 12 km.
Duració caminada: 5 - 6 hores
Altitud màxima: 3.100 m.
Altitud campament: 3.100m.
Duresa etapa: lleu. Etapa bàsicament d’escalfament.
24.11.09. Dia 2: Wayllabamba - Paqaymayu
Ens vam llevar a les 5h30 a.m. Ens estava esperant l’etapa més dura de tot el circuit. A les 7h. vam començar a ascendir la pronunciada vessant de la vall de Llullucha. Sense cap mena de treva, vam continuar pujant fins arribar al punt més alt de tot el Camí Inca, el pas de Warmi Wañusca (4.200 m.), amb vistes espectaculars del camí i les valls circumdants nevades.
Des d’aquell punt es baixa per un camí pronunciat de pedres escalonades fins arribar a Paqaymayu (3.500 m.), on vam acampar i fer nit. Les temperatures nocturnes van arribar als 4 - 5 º C negatius.
Distància: 11 km.
Duració caminada: 6 - 7 hores
Altitud màxima: 4.200 m.
Altitud campament: 3.500 m.
Duresa etapa: elevada, tenint en compte un desnivell positiu de 1.200 m. continus, i afegint lleus problemes de respiració deguts al mal d’altura.
25.11.09. Dia 3: Paqaymayu - Wiñay Wayna
A les 7h30 vam sortir del campament amb forta pluja. El que podia resultar una etapa relativament assequible, es va convertir en la més dura per l’intensa pluja que ens va acompanyar durant tota la jornada (i conseqüentment, el terreny enfangat i relliscós).
La ruta comença amb una escalinata Inca pronunciada, passant pel petit assentament Inca de Runkuracay. En arribar al segon pas, el paisatge s’obre i es divisen vistes espectaculars dels pics nevats de la serralada del Pumasillo.
Seguidament vam baixar a les ruïnes de Sayacmarca, un laberint arqueològic penjat sobre una zona rocosa que domina la vall del Aobamba. El camí Inca continua per un empinat bosc, en aquells instants amb una intensa pluja i boira. En arribar al tercer pas, es domina el complex arqueològic de Phuyupatamarka. A partir d’aquell punt, comença una llarga baixada per pedres escalonades. Una extensa escalinata Inca ens va dur finalment a Wiñay Wayna (‘Sempre Jove’ en llengua Quítxua), a 2.700 m. d’altitud. En aquell punt vam acampar i fer nit. Vam tenir l’oportunitat de gaudir de l’ única dutxa durant tot el circuit. Realment ho vam agrair!!
Distància: 16 km.
Duració caminada: 8 hores
Altitud màxima: 3.950 m.
Altitud campament: 2.700 m.
Duresa etapa: moderada. De totes formes, va resultar ser una jornada incòmoda i llarga per motius de pluja intensa, i terreny enfangat i relliscós.
26.11.09. Dia 4: Wiñay Wayna – Machu Picchu – Cusco
Ens vam llevar a les 4 a.m. A les 5h30 a.m. vam començar la caminada, amb la intenció de veure la sortida de sol en arribar a Intipunku (‘Puerta del Sol’ 2.720 m). Malauradament, el dia estava tapat amb força boira, cosa que va dificultar veure la ciutadella del Machu Picchu nítidament a primera hora del matí.
La recta final del circuit és una baixada per un camí de pedra, passant per altars i edificacions Inques, fins arribar a la imponent ciutadella del Machu Picchu. Allà vam passar tot el matí explorant els diferents racons de la ciutadella.
En certa forma, quan arribes al Machu Picchu després de quatre dies de caminar i veus que la gent va arribant en autobús fins a la porta del recinte (nets, polits i perfumats, és clar!), se’n va tota la màgia i misticisme del camí. Però aquestes són les regles del joc, i pel que sembla, s’han d’acceptar.
Vam dinar a la ciutat de Aguas Calientes. Un tren ens va tornar a les 18h30 cap a Ollantaytambo, i des d’allà vam fer el transfer fins a Cusco.
Aquesta és la crònica d’un Camí que en el seu moment devia ser realment interessant i autèntic, i que amb el temps, s’ha convertit en un circuit més aviat comercial.
Distància: 6 km.
Duració caminada: 2h30 fins a la ciutadella del Machu Picchu
Altitud màxima: 2.720 m.
Duresa etapa: lleu
Voldria dedicar unes paraules en homenatge als portadors de muntanya. Els portadors nadius -homes d’una fortalesa física absolutament excepcional i d’una simpatia i amabilitat sorprenent- exerceixen un paper d’alta rellevància en qualsevol travessa de muntanya. El seu compromís i sacrifici fan que tot resulti molt més fàcil. La seva tasca es centra en transportar, a coll, el material, bagatge, menjar,..., muntar i desmuntar tendes, davant de dures condicions meteorològiques i geogràfiques. El seu rol és crucial, i sense ells, res seria possible.
19.11.09. A les 8h. del matí vam sortir de La Paz amb una furgoneta plena de gom a gom cap a Copacabana (via Desaguadero).
Hores vol
15.11.09. A la ciutat de Sucre hi vam passar tres nits. Casualment va coincidir que es celebraven els XVI Jocs Bolivarians, un esdeveniment esportiu que es realitza cada quatre anys entre els països Llatinoamericans que van aconseguir l’ independència gràcies a Simón Bolívar com al seu alliberador. Hi participen Bolívia, Colòmbia, Equador, Panamà, Perú i Veneçuela.
Potosí es troba a una altitud de 4.060 m. Segons les fonts del moment, és la ciutat més alta del món. S'estén per les faldes del Cerro Rico, una muntanya que compta amb alt contingut de minerals, entre ells plata i zinc. Durant l’època colonial, comptava amb les extraccions de plata més importants del món.
En arribar a la població indígena d’Uyuni, després de tres dies intensos per l’altiplà bolivià, em vaig dedicar durant una tarda a captar el rostre i la mirada de la dona autòctona. Al carrer, mitjançant l’observació i la conversa, un aconsegueix entendre alguna cosa de les cultures minoritàries. És l'autenticitat d’un poble que ha estat sotmès durant molts segles.
12.11.09. Una de les grans sorpreses del viatge ens estava esperant. El Salar d’Uyuni és amb els seus 12.000 km² el major desert de sal del món. Està situat a uns 3.650 m. d'altitud al departament de Potosí, a l’altiplà de Bolívia. L'explotació de la seva sal ha estat el mitjà de vida tradicional de la gent d'Uyuni. Avui, però, sembla que el turisme l'hi hagi pres el relleu.
