Japó: confluència de tradició i modernitat

Hores vol
Bangkok-Tokio: 5h40

01.09.09. La terra del sol naixent ens estava esperant. Amb el vol JL 708 (Japan Airlines) vam arribar a Tokio, procedents de Bangkok. I és que el continent asiàtic no deixa de sorprendre’t gratament. Van ser quinze dies intensos. En certa manera una estància curta, que dificultava el poder explorar els punts més remots de l’illa, però suficient per fer-nos una idea de la idiosincràsia nipona. Vam poder conèixer en profunditat Tokio, una metròpoli exemplar. També Kyoto i el seu districte de geishes, així com els seus temples budistes i santuaris sintoistes. També Nara i Hiroshima, ciutat reconstruïda completament després del bombardeig atòmic del 1945.

Potser és defecte professional, però una de les coses que més em fascina quan viatjo és observar les persones i el seu comportament social. I precisament els japonesos, donen molt de joc en aquest aspecte. Havia llegit sobre la cultura japonesa i me n’havien parlat amb molt d’entusiasme. Però és quan entres en contacte directe amb aquesta societat quan te n’adones del potencial d’aquest gran poble.

Japó, terra de virtuts en la seva màxima expressió:

• Una cultura ancestral riquíssima impregnada a l’ànima del poble japonès en tots els àmbits.
• Una actitud d’austeritat, simplicitat, naturalitat, discreció i modèstia, que afavoreix el manteniment de l’harmonia social, i per tant, evitar friccions.
• Una societat amable, predisposada, laboriosa, precisa, disciplinada, pulcre, ordenada, ...
• Un autèntic paradís de moralitat.
• I com no, una gastronomia excel·lent que ho acaba d’arrodonir.
  
  En definitiva, un país per treure ’s el barret!

Cambodja i el genocidi dels Khmers Rojos

Cambodja s’està tot just recuperant d’un dels genocidis més brutals que hi ha hagut al segle XX. L’any 1975, quan jo tenia 2 anys, va començar la dictadura dels Khmers Rojos liderats per Pol Pot. Durant quatre anys, gran part de la població cambodjana va ser torturada, maltractada, desnodrida i assassinada. D’això sembla que ningú se’n recordi.

Avui en dia encara resten uns 6 milions de mines antipersona per desactivar a Cambodja, i dia rere dia, desenes de cambodjans es mutilen accidentalment. Malauradament, els nostres ulls en van ser testimonis. Les tasques de desactivació continuen, però els recursos segurament són insuficients, cosa que n’alenteix l’extinció definitiva. Una altre de les grans aberracions de la condició humana.

Cambodja: els temples d’Angkor

Els darrers cinc dies al Sud-est asiàtic els vam passar a Siem Reap, ciutat des d’ on es pot visitar la grandesa dels temples d’Angkor, una de les grans meravelles que resten al món.

Vaig tenir l’oportunitat de conèixer la zona d’Angkor l’estiu del 2006. Llavors, ja em va fascinar. Ara era una bona ocasió per proximitat de que ho conegués el ‘nou Luichi´. El recinte arqueològic d’Angkor és una àrea que s’ha d’assaborir amb calma i deixa bocabadat a qualsevol. Cada cop que hi accedeixes, descobreixes novetats i les sensacions que evoca són diferents. És la inspiració divina. Els temples d’Angkor, llegat històric de l’antiga civilització Khmer, és la fusió perfecta entre ambició creativa, devoció espiritual i simetria. Una autèntica obra d’art al ben mig d’un espai selvàtic.

El recinte compta amb centenars de temples que han sobreviscut fins als nostres dies. Entre ells, en destaquen alguns com l’immens Angkor Wat, la mare de tots els temples, l’enigmàtic Bayon, amb els seus sorprenents rostres esculpits sobre pedra, el romàntic Ta Prohm, o bé el Banteay Srei, conegut com el temple de les dones. Val la pena dedicar-hi uns quants dies i assaborir-ho lentament, ja que hi ha temples i temples dispersos al mig de la selva, que potser no són tant cèlebres i grans com els que he mencionat, però tant o més gratificants.

Hostals amb molt d’encant

25.08.09. Vàrem entrar a Cambodja per la frontera laosiana de Voen Kham. La nostre intenció era accedir a la zona arqueològica d’Angkor, però sabíem que en un mateix dia no podíem arribar-hi. Després d’un llarg viatge de vuit hores amb autobús, vam arribar cap al vespre a Kompong Cham, una ciutat sense masses atractius. El viatge va ser llarg i cansat, així que s’havia de fer nit en aquella localitat per reprendre el viatge el dia següent cap a Angkor.

Però clar, quan arribes a certes hores del vespre a segons quins llocs, saps que hauràs de dormir on sigui, sense masses contemplacions. Podríem dir que aquella nit vam ser afortunats. Se’ns va presentar l’oportunitat de dormir en un veritable niu de merda, d’aquells llocs que tira enrere al primer moment, però que a mesura que avança la nit fins i tot t’hi vas trobant confortable. Realment, un autèntic hostal amb encant. Les fotos ho diuen tot.

fotos Laos

Mística i seductora Laos

Endinsant-nos en la mística Laos, vam arribar a Luang Nam Tha, al nord del país. Aquella localitat va ser totalment arrasada durant la guerra d’Indoxina. Actualment, és la base perfecta per visitar l’exuberant natura selvàtica de la Zona Nacional Protegida de Nam Ha. Es pot llogar una bicicleta o bé motocicleta i explorar les aldees circumdants de les ètnies minoritàries dels Thai Lue, Thai Dam i Khamu, i observar com la seva forma de vida no ha variat en mil·lennis. Resulta sorprenent observar l’organització de les seves comunitats, on encara hi ha un cap de tribu que vetlla per l’òptim funcionament del dia a dia comunitari.

D’allà ens van desplaçar cap a Luang Prabang, ciutat que destaca pels magnífics Wats (temples budistes), la cuina franco-laosiana i les mansions indoxines amb vistes privilegiades al riu Mekong. Possiblement sigui la ciutat més encantadora, hedonista i fotogènica del país. A Luang Prabang es concentra l’essència cultural de Laos. Sens dubte, un lloc idíl·lic i amb un gran potencial.

Vientian, la capital del país, era el següent indret que ens esperava. La capital en sí no compta amb l’elegància i sofisticació de Luang Prabang. Més aviat, és una ciutat austera, amb no masses atractius. No obstant, és interessant passar-hi al menys un parell de dies per evidenciar el seu dinamisme, i contrastar-ho amb la parsimònia i tranquil·litat de la resta del país.

Seguidament, ens vam moure cap a Si Phan Don (zona coneguda com les 4.000 illes), un laberint d’illes tranquil·les i illots rocosos formats a la zona sud del país, i just al ben mig del riu Mekong. Una de les grans meravelles fins al moment del viatge. Realment fascinant. Aquella zona és la llar del poc comú dofí Irrawaddy, que vam tenir l’oportunitat de veure des d’una canoa just a la zona fronterera entre Laos i Cambodja. En aquella zona hi vam passar 6 dies, dormint en una cabana construïda amb bambú, fusta i palla, a l’illa de Don Khon. Una gran experiència poder conviure i intimar amb els habitants de l’ illot, i viure en primera persona l’autèntic modus vivendi laosià.

Érem conscients que el camí continuava i no podíem passar més dies en aquell fantàstic país. Però també érem conscients que Laos, ens havia remogut sentiments i emocions indescriptibles. Fins aviat, terra d’acolliment!

Laos: els fonaments de la felicitat

07.08.09. Vàrem accedir a Laos per Chiang Khong, al nord de Tailàndia. Amb una canoa vam creuar el riu Mekong fins arribar a Huay Xai, el primer poble fronterer. Al deixar les motxilles per uns instants i observar aquell entorn fascinant, vam tenir la sensació que el temps s’havia aturat.

Podríem dir que Laos és el país més tranquil, salvatge i pur del Sud-est asiàtic. Un país avui per avui poc transitat. I justament això és el que fa que resulti encisador. De nord a sud, és una terra amb un encant especial. La seva intensa verdor selvàtica, l’omnipresència i vitalitat del riu Mekong, l’amplitud de les seves terrasses d’arròs, la cordialitat i afecte de la seva gent, les converses de mitja tarda amb els budistes novicis, ..., són factors que fan que cada dia vulguis descobrir una mica més d’aquest sensacional país. Si realment existeix el jardí de l’Edèn, sens dubte aquest es troba a Laos.

I és que Laos m’ha fet pensar i reflexionar molt. Moltes hores de camí, molts moments observant. Una societat que viu i treballa en comunitat, sense diferències socials desmesurades. Una actitud vital sincera i transparent, sense males intencions ni enveges. Una gent que tot i viure d’una economia bàsicament de subsistència, cada dia es lleva amb un somriure amable. Una gent que tot i no tenir gaire, sempre t’ofereix alguna cosa. En aquest petit país asiàtic, per uns instants, vaig veure d’ on sorgeixen els autèntics fonaments de la felicitat.

El nord de Tailàndia

02.08.09. Amb el vol PG0219 (Bangkok Airways) vàrem arribar a Chiang Mai des de l’aeroport de Bangkok. En aquells moments érem tres aventurers, ja que es va afegir a nosaltres un gran veterà del Sud-est asiàtic. Sí senyor, el Tomàs, un gran personatge que cada cop que es presenta per aquelles terres li pengen una medalla a la solapa i li fan reverències. Amb ell ja he tingut l’oportunitat de descobrir a fons tota la part peninsular del Sud-est, començant pel Vietnam, Cambodja, Myanmar i Tailàndia, i per acabar, ens esperava el darrer atac a Laos.

Durant un mes, ha estat el nostre líder espiritual i mestre de cerimònies. Gràcies per tot, Tomàs, se’t troba a faltar al país del Chin Chan, l’Arare i el dr.Slump, i en Son Goku i en Satanàs Cor Petit!

Pels tailandesos, Chiang Mai és un tresor nacional i un símbol d’identitat cultural. Pels visitants, més aviat un lloc per absorbir una mica l’ambient purament thai i degustar l’autèntica gastronomia tailandesa, per quatre duros. En aquella ciutat, vàrem passar-hi un parell de dies. Tot seguit ens esperava Chiang Rai, que ens va servir de punt base per visitar el White Temple, les ètnies minoritàries del nord (long neck Karen, Akha, Lahu muser, Palong, Lu Mien- Yao) , Mea Sai, així com el mític Golden Triangle, punt en que convergeixen les fronteres de Tailàndia, Myanmar (Birmània) i Laos.

Tailàndia: el país de les meravelles

30.07.09. Vol Katmandú - Nova Delhi. Jet Airways. 1h30 de duració.
31.07.09. Vol Nova Delhi - Bangkok. Cathay Pacific CX708. 3h45 de duració.

Senyores i senyors, benvinguts al país de la rialla eterna. S’ha de tancar els ulls i assaborir la paraula Tailàndia. Gairebé a l’instant, la ment s’omple d’imatges gratificants. Començant pel caos, la confusió i el moviment constant de la gran ciutat de Bangkok. De dia, el bullici en els temples budistes enmig de l’ombra de grans centres comercials i gratacels, així com el so característic dels tuk-tuks motoritzats, que donen una personalitat singular a la ciutat. De nit, plena de gent que es mou en totes direccions entre les llums de neó que inciten a un consumisme impulsiu. Des d’un strip-tease, un ping-pong show, una barra amb go-gos, ladyboys sotmesos a intervencions de canvi de sexe, cambreres impressionants amb insinuants biquinis, salons de massatges de tot tipus i per a tots els gustos. Tot això i molt més, a la capital de Tailàndia. La ciutat en sí mateixa, és un espectacle continu.

I tot amb la rialla perpètua dels seus habitants. Els tailandesos són gent tranquil·la, relaxada i de naturalesa bondadosa, amable i hospitalària. Sempre eviten la confrontació i busquen el consens.

Això és Tailàndia. Un país tant frenètic com alhora pausat, una terra tant estressant com alhora relaxant. En certa manera, pot semblar contradictori, però quan coneixes i entens l’estil de vida tailandès, te n’adones de la seva naturalitat i autenticitat.

Un país amb una doble vessant. Per un costat, la vida urbanita i molt occidentalitzada de les principals ciutats. D'altre banda, les comunitats rurals i agrícoles més en sintonia amb ritmes de vida més tradicionals. Sense cap mena de dubte, un país de contrastos que resulta captivador.