Caminant durant més de quatre hores pel mig del desert d’Atacama, els nostres ulls van ser testimonis d’una de les sorpreses més grans del viatge. El vam veure de lluny i ens vam espantar.
Realment, ens vàrem quedar petrificats. Era una criatura de grandària petita. Poc a poc, ens vam anar apropant per no espantar-lo, fins que vam tenir l’oportunitat de fer-li una foto. Realment impressionant!!
;-P
ResponderEliminarMarc, quina foto més autèntica!!!
ResponderEliminarUs veig pletòrics a tots dos i això m'anima i molt a començar la meva pròpia aventura.
Una abraçada,
Tomàs