Endinsant-nos en la mística Laos, vam arribar a Luang Nam Tha, al nord del país. Aquella localitat va ser totalment arrasada durant la guerra d’Indoxina. Actualment, és la base perfecta per visitar l’exuberant natura selvàtica de la Zona Nacional Protegida de Nam Ha. Es pot llogar una bicicleta o bé motocicleta i explorar les aldees circumdants de les ètnies minoritàries dels Thai Lue, Thai Dam i Khamu, i observar com la seva forma de vida no ha variat en mil·lennis. Resulta sorprenent observar l’organització de les seves comunitats, on encara hi ha un cap de tribu que vetlla per l’òptim funcionament del dia a dia comunitari.
D’allà ens van desplaçar cap a Luang Prabang, ciutat que destaca pels magnífics Wats (temples budistes), la cuina franco-laosiana i les mansions indoxines amb vistes privilegiades al riu Mekong. Possiblement sigui la ciutat més encantadora, hedonista i fotogènica del país. A Luang Prabang es concentra l’essència cultural de Laos. Sens dubte, un lloc idíl·lic i amb un gran potencial.
Vientian, la capital del país, era el següent indret que ens esperava. La capital en sí no compta amb l’elegància i sofisticació de Luang Prabang. Més aviat, és una ciutat austera, amb no masses atractius. No obstant, és interessant passar-hi al menys un parell de dies per evidenciar el seu dinamisme, i contrastar-ho amb la parsimònia i tranquil·litat de la resta del país.
Seguidament, ens vam moure cap a Si Phan Don (zona coneguda com les 4.000 illes), un laberint d’illes tranquil·les i illots rocosos formats a la zona sud del país, i just al ben mig del riu Mekong. Una de les grans meravelles fins al moment del viatge. Realment fascinant. Aquella zona és la llar del poc comú dofí Irrawaddy, que vam tenir l’oportunitat de veure des d’una canoa just a la zona fronterera entre Laos i Cambodja. En aquella zona hi vam passar 6 dies, dormint en una cabana construïda amb bambú, fusta i palla, a l’illa de Don Khon. Una gran experiència poder conviure i intimar amb els habitants de l’ illot, i viure en primera persona l’autèntic modus vivendi laosià.
Érem conscients que el camí continuava i no podíem passar més dies en aquell fantàstic país. Però també érem conscients que Laos, ens havia remogut sentiments i emocions indescriptibles. Fins aviat, terra d’acolliment!
D’allà ens van desplaçar cap a Luang Prabang, ciutat que destaca pels magnífics Wats (temples budistes), la cuina franco-laosiana i les mansions indoxines amb vistes privilegiades al riu Mekong. Possiblement sigui la ciutat més encantadora, hedonista i fotogènica del país. A Luang Prabang es concentra l’essència cultural de Laos. Sens dubte, un lloc idíl·lic i amb un gran potencial.
Vientian, la capital del país, era el següent indret que ens esperava. La capital en sí no compta amb l’elegància i sofisticació de Luang Prabang. Més aviat, és una ciutat austera, amb no masses atractius. No obstant, és interessant passar-hi al menys un parell de dies per evidenciar el seu dinamisme, i contrastar-ho amb la parsimònia i tranquil·litat de la resta del país.
Seguidament, ens vam moure cap a Si Phan Don (zona coneguda com les 4.000 illes), un laberint d’illes tranquil·les i illots rocosos formats a la zona sud del país, i just al ben mig del riu Mekong. Una de les grans meravelles fins al moment del viatge. Realment fascinant. Aquella zona és la llar del poc comú dofí Irrawaddy, que vam tenir l’oportunitat de veure des d’una canoa just a la zona fronterera entre Laos i Cambodja. En aquella zona hi vam passar 6 dies, dormint en una cabana construïda amb bambú, fusta i palla, a l’illa de Don Khon. Una gran experiència poder conviure i intimar amb els habitants de l’ illot, i viure en primera persona l’autèntic modus vivendi laosià.
Érem conscients que el camí continuava i no podíem passar més dies en aquell fantàstic país. Però també érem conscients que Laos, ens havia remogut sentiments i emocions indescriptibles. Fins aviat, terra d’acolliment!
No hay comentarios:
Publicar un comentario