La vesant agredolça de les fronteres

26.06.09. Els darrers dos dies a l’Orient Pròxim els vàrem passar a Amman, capital jordana. Tot i la proximitat geogràfica entre Jerusalem i Amman (aproximadament 100 km.), aquell dia les coses se’ns van complicar més del compte. Un d’aquells dies amargs per oblidar, o sent positius, un d’aquells dies que donen sentit a un viatge d’aquestes característiques.

En arribar a la frontera King Hussein/Allenby Bridge, la policia jordana no ens va deixar creuar cap a Jordània. Vàrem haver de tornar a territori palestí on ens van retenir els passaports durant sis hores. Tot un calvari. Després d’un llarg interrogatori a la frontera, vàrem entrar de nou a Palestina (Cisjordània) i un taxi ens va dur a la frontera israelita de Sheik Hussein/Jordan bridge des d’on sí vàrem poder tramitar un visat i accedir a Jordània.

Pel que es veu, per la frontera de King Hussein/Allenby Bridge només poden entrar palestins o bé turistes que prèviament hagin entrat pel mateix punt fronterer i hagin tramitat un visat de doble entrada. No era el nostre cas, ja que vàrem accedir a Israel per la frontera de Eilat al sud del país.

En definitiva, el que podia representar un parell d’hores de trajecte fins a Amman, es va convertir en un dia sencer de tràmits i esperes. Vàrem sortir de Jerusalem a les 10 hores del matí i vàrem arribar a Amman sobre les 20 hores. Un dia entretingut, sense cap mena de dubte.