Jerusalem: ciutat enigmàtica

24.06.09. Jerusalem és una de les ciutats més sagrades i venerades del món. Passejar pels seus carrers és fascinant: barreja de religions, estils de vida, ètnies i procedències. És el centre neuràlgic de la peregrinació, de l’oració i predicació de tres de les més grans fes monoteistes: judaisme, cristianisme i islam.

La seva ciutat vella és misteriosa i mística. Dividida en quatre barris –jueu, cristià, musulmà i armeni-, mereix molt la pena perdre’s durant hores pels seus carrers laberíntics i anar descobrint les particularitats i caràcter de cada barri en concret.

Ens va sorprendre especialment el comportament dels jueus en aquella ciutat. No tan sols els seus rituals i oracions al Mur de les Lamentacions, que és digne de veure, sinó també la seva actitud aparentment hermètica i distant amb el seu entorn. En general, es mostren poc comunicatius i desconfiats amb la resta d’ètnies. Tot el contrari que els àrabs, hospitalaris i dialogants. Al menys, aquesta és l’ impressió que ens vàrem emportar. M’hagués agradat aprofundir una mica més en la cultura hebrea, però em dona la sensació que l’endogàmia que els caracteritza ho dificulta. Potser m’equivoco i el temps em dona una altre resposta. Si més no, continuaré indagant, no m’agradaria endur-me’n una imatge estereotipada i errònia.

A Jerusalem vàrem fer tres nits al Palm Hostel, una espècie de Youth Hostel emblemàtic just al costat de Damascus Gate. Recomanable per aquells backpackers que vulgueu visitar la ciutat.