A l’agost vam tenir la companyia a la zona del sud-est asiàtic -Tailàndia i Laos- d’una persona que ens va fer viure, segurament, un dels episodis més especials del nostre viatge. Per a mi el mes es va presentar amb moltes incerteses. Però tant la seva presència com la del propi Lluis, van generar una mena de simbiosi positiva que em va aportar suficient energia com per continuar el camí.
Al Tomàs l’he anat coneixent bàsicament en viatges d’aventura. La primera presa de contacte amb ell es remunta a l’estiu del 2.005. En aquella ocasió, juntament amb d’altres amics als qui tinc un gran afecte -la Cristina, el Xavi i el Carles-, vam tenir l’oportunitat de conèixer una terra que ens va impactar intensament: el Vietnam. Segurament en aquell país meravellós se’ns va encendre l’espurna del descobriment de cultures i civilitzacions ancestrals.
En viatges successius vam tenir una nova incorporació, la Irma (per a mi sempre serà “la rubia”), i la família aventurera va créixer, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu, ja que va aportar un granet de sorra al grup realment enriquidor. Van venir països com Cambotja, Tailàndia, Myanmar, Guatemala, Mèxic, Belize, Hondures,... Les anècdotes i experiències anaven sumant i el grup s’anava consolidant.
A data d’avui, la flama i essència aventurera del grup continua encesa i difícilment s’apagarà. Però per circumstàncies vitals, la Cristina i el Xavi han estat recentment pares, cosa que em fa molt feliç, i espero conèixer en breu al petit aventurer. I per altre part, la Irma (“la rubia”) i el Carles (“el doctorcito”), també estan construint un projecte de vida en comú.
I ara també ha arribat el gran moment del Tomàs, que s’ha decidit per emprendre un projecte de volta al món durant 12 mesos a partir del mes de gener. Encara recordo quan ens vam acomiadar a finals del mes d’agost en una canoa a la vora del riu Mekong al sud de Laos. Va ser un moment emotiu, i estic convençut que determinant en la decisió final per tirar endavant el seu gran somni.
Per nosaltres això està arribant a la fi i per a ell tot just comença. Tomàs, en certa forma et considerem com el nostre relleu. I pel fet de fer-ho sol, segurament et sorgiran certs dubtes i interrogants. Però has de comptar que el talent i sentit comú que et caracteritzen facilitaran molt les coses. Només pensa en començar amb molta il·lusió i energia, i la resta serà un camí de roses. I en moments de debilitat, que segurament els tindràs, pensa en aquell instant a la vora del riu Mekong. Un riu misteriós on hem navegat en diferents ocasions. Un riu substancial en l’evolució de les nostres vides. I pensa que mai viatjaràs sol, ja que seguirem les teves passes i vivències contínuament a través del teu blog.
Ànims i molt de coratge Tomàs. Comença en compte enrere pel teu gran somni!
Marc
Al Tomàs l’he anat coneixent bàsicament en viatges d’aventura. La primera presa de contacte amb ell es remunta a l’estiu del 2.005. En aquella ocasió, juntament amb d’altres amics als qui tinc un gran afecte -la Cristina, el Xavi i el Carles-, vam tenir l’oportunitat de conèixer una terra que ens va impactar intensament: el Vietnam. Segurament en aquell país meravellós se’ns va encendre l’espurna del descobriment de cultures i civilitzacions ancestrals.
En viatges successius vam tenir una nova incorporació, la Irma (per a mi sempre serà “la rubia”), i la família aventurera va créixer, tant a nivell quantitatiu com qualitatiu, ja que va aportar un granet de sorra al grup realment enriquidor. Van venir països com Cambotja, Tailàndia, Myanmar, Guatemala, Mèxic, Belize, Hondures,... Les anècdotes i experiències anaven sumant i el grup s’anava consolidant.
A data d’avui, la flama i essència aventurera del grup continua encesa i difícilment s’apagarà. Però per circumstàncies vitals, la Cristina i el Xavi han estat recentment pares, cosa que em fa molt feliç, i espero conèixer en breu al petit aventurer. I per altre part, la Irma (“la rubia”) i el Carles (“el doctorcito”), també estan construint un projecte de vida en comú.
I ara també ha arribat el gran moment del Tomàs, que s’ha decidit per emprendre un projecte de volta al món durant 12 mesos a partir del mes de gener. Encara recordo quan ens vam acomiadar a finals del mes d’agost en una canoa a la vora del riu Mekong al sud de Laos. Va ser un moment emotiu, i estic convençut que determinant en la decisió final per tirar endavant el seu gran somni.
Per nosaltres això està arribant a la fi i per a ell tot just comença. Tomàs, en certa forma et considerem com el nostre relleu. I pel fet de fer-ho sol, segurament et sorgiran certs dubtes i interrogants. Però has de comptar que el talent i sentit comú que et caracteritzen facilitaran molt les coses. Només pensa en començar amb molta il·lusió i energia, i la resta serà un camí de roses. I en moments de debilitat, que segurament els tindràs, pensa en aquell instant a la vora del riu Mekong. Un riu misteriós on hem navegat en diferents ocasions. Un riu substancial en l’evolució de les nostres vides. I pensa que mai viatjaràs sol, ja que seguirem les teves passes i vivències contínuament a través del teu blog.
Ànims i molt de coratge Tomàs. Comença en compte enrere pel teu gran somni!
Marc
Moltes gràcies company!
ResponderEliminarTinc clar que no viatjaré mai sol i que duré el vostre gran esperit a motxilla durant tot l'any.
Després d'anys anhelant fer realitat el somni d’un viatge com aquest, vosaltres em vareu fer obrir els ulls. Un mes viatjant conjuntament pel nord de Tailàndia i Laos varen acabar provocant la catarsi que necessitava.
Han passat tres mesos des d'aquell acomiadament tan emotiu a la vora del Mekong i ara ja només em queda un mes escàs per començar la meva aventura.
Tinc ganes de retrobar-vos abans de marxar i poder prendre el relleu del vostre immens esperit viatger.
Tomàs