Després d’interrompre el blog durant unes setmanes, em torno a veure amb forces per reprendre’n la redacció. El fet és que just tornant del trekking al camp base de l’Everest, em van comunicar una circumstància imprevista familiar. Per ser concrets, va sorgir un problema de salut a la meva mare que ens ha mantingut a l’expectativa durant tot el mes d’agost.
Afortunadament, gràcies a la professionalitat de l’equip mèdic i a la valentia i actitud vital que ella mateixa està demostrant, les coses estan evolucionant positivament. I és precisament davant d’aquest fet que em torno a veure encoratjat a continuar el camí, i conseqüentment, compartir-ho amb la blogosfera.
Afortunadament, gràcies a la professionalitat de l’equip mèdic i a la valentia i actitud vital que ella mateixa està demostrant, les coses estan evolucionant positivament. I és precisament davant d’aquest fet que em torno a veure encoratjat a continuar el camí, i conseqüentment, compartir-ho amb la blogosfera.
Gust llegir-te germà. Gràcies per comunicar-me les bones notícies de viva veu i amb tanta celeritat, per casa també estem més tranquils amb aquest tema. Tots t'envien molts records.
ResponderEliminarI ara, company, que siga el baile.
Crec que quan torneu demanaré una setmana de vacances i contractaré un camió cisterna de la Damm.
Per aquí, un estiu collonut, malgrat us trobi molt a faltar, estic molt bé.
T'estimo. Una abraçada gegant
hola guapu!!! m'alegro de veure que has repres el teu contacte amb el blog!!! disfruteu molt al japó, el luichi em va dir q era brutal...., q m'encaixava perfectament!!!! quina ràbia!!!!
ResponderEliminarGuapets, per aquí us trobem molt a faltar, moooolt!!!! però ens alegra saber que esteu bé i que esteu gaudint!!!
Marc, un petonàs!!!!!
txellins