Preàmbul Sud-est asiàtic

La meva primera presa de contacte amb el Sud-est asiàtic es remunta a l’estiu del 2.005, quan vaig tenir l’oportunitat de descobrir Vietnam. Aquelles terres em van captivar i des de llavors que les porto en el meu cor.

Des de la ciutat frenètica de Ho Chi Minh (antiga Saigon) fins a la vida pausada al delta del riu Mekong amb els seus mercats flotants, l’encantadora ciutat vella de Hoi An, el llegat colonial francès a la ciutat de Hanoi, l’espectacularitat de la Badia de Halong, les ètnies minoritàries de les valls de Sapa, ... I tot això amb la intensitat espiritual que proporciona el budisme enmig d’un clima tropical humit. És un cúmul de factors que fan que aquella zona s’enganxi a la pell.

En aquest viatge en concret no hem visitat Vietnam per qüestions de temps. Però abans d’entrar a relatar les nostres aventures per Tailàndia, Laos i Cambodja, volia fer una menció especial al Vietnam. Realment, em considero un incondicional d’aquest fantàstic país.

Les sangoneres de la zona de l’Annapurna

24.07.09 al 29.07.09. Els darrers dies al Nepal els vam passar a la zona de l’Annapurna, Deessa de les collites en sànscrit. Concretament, ens vam establir cinc dies a Pokhara, ciutat que ofereix una combinació perfecte entre cultura i naturalesa. En arribar a Pokhara, ens va rebre un clima realment humit. Era d’esperar, tenint en compte que ens trobàvem en plena temporada de pluges monsòniques.

La humitat i la pluja van despertar les sangoneres, aquella espècie d’anèl·lid de color gris fosc que habita generalment en estanys, rius i zones boscoses, i que xucla la sang en adherir-se a la pell. Per uns instants, em va resultar familiar aquella espècie d’invertebrat.

De Pokhara vam tornar a Katmandú amb un autobús de línia. Van ser nou hores de trajecte sense aire condicionat, i amb un tall de carretera durant el trajecte degut a una revolta maoista. Ens van informar que va haver-hi una víctima en un tiroteig.

Com a desenllaç al Nepal, el darrer dia el vam passar a Patan i Bhaktapur, dues poblacions situades a la vall de Katmandú famoses per les seves respectives places Durbar, declarades patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

Contratemps familiar

Després d’interrompre el blog durant unes setmanes, em torno a veure amb forces per reprendre’n la redacció. El fet és que just tornant del trekking al camp base de l’Everest, em van comunicar una circumstància imprevista familiar. Per ser concrets, va sorgir un problema de salut a la meva mare que ens ha mantingut a l’expectativa durant tot el mes d’agost.

Afortunadament, gràcies a la professionalitat de l’equip mèdic i a la valentia i actitud vital que ella mateixa està demostrant, les coses estan evolucionant positivament. I és precisament davant d’aquest fet que em torno a veure encoratjat a continuar el camí, i conseqüentment, compartir-ho amb la blogosfera.