Un cafè a Bagdad?

Tot anant cap a Palmira, ens vàrem proposar d’anar cap a l’ Iraq. Era una bona oportunitat per ser testimonis de les atrocitats que varen fer els amics Bush, Blair i Aznar. Al passar l’autobús per la cruïlla que portava cap a la frontera d’Iraq, ens vàrem mirar el Lluís i jo tot dient: per què no anem a fer un cafè a Bagdad?

La curiositat per descobrir aquell país i la proximitat del punt fronterer, eren més que evidents. De totes formes, potser no era el millor moment per arriscar-nos amb una aventura d’aquelles magnituds. Sabíem que el país es començava a obrir al turisme, però no es tractava de tenir problemes diplomàtics tot just la primera setmana d’un llarg viatge. Vàrem ser prudents i vam continuar cap a Palmira, que era l’ indret que ens esperava.